|
reproduït per maty
Pilar Rahola La República islàmica de França
Nihil obstat -> es-Israel La República islámica de Francia
(*) INTERNOSTRUM @N@ català -> castellano La República islámica de Francia
França s'enfronta a la primera revolta musulmana de les moltes que vindran a Europa
Quan el periodista del Chicago Sun Times Mark Steyn ho va escriure -"és més fàcil ser optimista pel que fa al futur de Pakistan o d'Iraq que respecte a Holanda o Dinamarca"-, va rebre la pertinent allau de crítiques per la incorrecció del seu pensament. Tanmateix posava el dit a la nafra del que després seria el rigorós estudi de la historiadora Bat Ye'or, titulat Euràbia. L'eix Euro-Àrab, on quedava en evidència la política europea d'"apaivagament" respecte a la qüestió islàmica, talment havia fet, dècades anteriors, amb la qüestió nazi. Si Chamberlain havia anat a visitar el Fürher per tal de pactar allò tan bonic de "jo no em fico amb les teves coses, i tu no m'ataques a mi", l'Europa que s'enfronta al repte de l'integrisme islàmic fa exactament el mateix: mostrar la feblesa dels seus valors morals i, pel camí, enfortir els valors que ens ataquen.
Estan perfectament documentats els múltiples acords entre la Unió Europea i la Lliga Àrab per tal de garantir que els immigrants musulmans d'Europa no estarien obligats a adaptar-se als costums occidentals, i durant dècades hem alimentat, subvencionat i mimat tota mena d'organitzacions la finalitat de les quals era mantenir "la identitat musulmana" per damunt de qualsevol altre identitat.
El paternalisme de l'esquerra europea, en aquest sentit, ha estat cabdal i, desgraciadament, molt actiu.
DURANT DECADES EUROPA HA ANAT CREANT Londostans als suburbis de les seves ciutats, i en ells, convertits en Estats dins l'Estat, lentament hi ha deixat de tenir sobirania. Imams integristes, agitadors socials i gurus intel.lectuals que justificaven, per la via de la multiculturalitat, la imposició islàmica, han anat convertint-se en els veritables propietaris de barris i carrers. I han catalitzat, per la via integrista, el lògic malestar dels sectors discriminats. Lluny de combatre aquesta dinàmica perversa, la mala consciència o la manca de consciència europees l'han permesa i l'han potenciada. Després, quan ha descobert que els assassins de Londres havien nascut a Anglaterra o que Mohammed Bouyeri, l'assassí de Theo van Gogh, era holandès de ple dret, ha fet la mateixa cara que va fer Chamberlain quan li varen bombardejar Londres: la de l'idiota que no entén res.
TOT ALLÒ QUE VA COMENÇAR AL BARRI PARISENC de Clichy-sous-Bois i s'ha estès a tot França té a veure amb la qüestió islàmica. Òbviament parlem de marginació social, però no és la marginació la que està cremant cotxes. Parlem d'exclusió social, però els primers perpetradors d'exclusió són els que porten dècades predicant contra Occident des de les pròpies mesquites que Occident li ha construït. I podríem parlar d'emigració, però sorprenentment (o no) es tracta específicament dels fills i néts de l'emigració musulmana. La qüestió, per tant, té múltiples arestes, però n'hi ha una que és clau: què està passant i passarà amb el repte que l'Islam ens ha llançat a través dels milions de persones d'aquesta religió que viuen a Europa.
Amb tota la convicció i preocupació, sóc dels que creuen que França esternuda perquè Europa té la grip.
DURANT ANYS HEM POTENCIAT LA BONICA IDEA del multiculturalisme, concepte que només ha servit com a coartada perquè els que parlaven en nom de l'Islam consolidessin la visió més paranoica d'aquesta cultura. Lluny de democratitzar l'Islam, hem permès que les idees totalitàries impregnessin territoris sencers de l'Estat de dret. És a dir, en lloc de potenciar els Bourgiba i els Attaturk de l'Islam democràtic, hem donat la maneta als aiatol.làs i als mulàs, creient que això era cultura. I els hem permès allò que no permetríem a cap altre ideologia.
El darrer exemple? La decisió holandesa d'acceptar la publicació del llibre El camí del musulmà, emparant-se en la llibertat d'expressió. Entre d'altres meravelles, el llibre demana que els homosexuals siguin llançats des d'edificis alts. I això en el país on han assassinat, en nom de l´Islam, un cineasta! Estem ben bojos.
FRANÇA CREMA. CERTAMENT TE PROBLEMES estructurals, entre d'altres l'elevat atur que arriba, en el seu cas, al 16%, però ara no s'enfronta a un renovat Maig del 68, per molt que en són els hereus els que miren, amb paternalisme nostàlgic, la revolta. El que passa, probablement, és que França s'enfronta a la primera revolta musulmana de les moltes que vindran a Europa. I no perquè hàgim estat tolerants amb una religió, cosa la qual és una obligació democràtica, sinó perquè hem estat tolerants amb una ideologia totalitària.
Hem mimat els Tariq Ramadan, hem obviat les escoles d´odi que bullien a algunes mesquites, hem abandonat les dones a l´opressió i tot ho hem fet en nom de la diversitat i el bonisme. Un dia o altre havíem de començar a pagar tanta irresponsabilitat acumulada. De què, doncs, podem sorprendre´ns?
(*) NOTA: reproducido el artículo para poder ser traducido al castellano/español mediante INTERNOSTRUM, ya que da error con la dirección del artículo original.